miércoles, 17 de febrero de 2010

poesia modernista david

EL CANT DE LA SENYERA

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Parla d'aixecar la senyera catalana per representar un conjunt d'ideals de Catalunya, germandat, llibertat,...També diu que qui la penja s'ha de sentir orgullós i enèrgic.

EL PI DE FORMENTOR

Parla d'aquest pi i diu que és diferent i millor als demès (més fort que el roure, més verd que el taronger,...), i en general durant tot el poema es dedica a atribuir-li característiques meravelloses.

lunes, 25 de enero de 2010

angel guimerà i narcís oller david

1. Pàg. 164, núm. 10 i 11. Pàg 179, núm. 1,4,5,6,7,9


10.


· Hurí: és una de les joves perpètuament verges que esperen als creients en el Janah el dia del Yaum al-Qiyamah, en l'islam. Aquestes donzelles, que tenen el do de l'eterna joventut i estan dotades de tota sort d'encants, simbolitzen per a alguns musulmans l'eterna benaurança.

Si va gaver-hi un element que va influir en l'aparició de personathes d'orihen mestís en la seva obra, el seu pare era d'una altre raça.



11.


Perquè presenta una queixa contra problemes socials i ho expressa en un llenhuatge bastant col·loquial.



1. Llegeix el text i consulta en el diccionari el significat d'aquestes paraules: brancal, saca, traginer, musc, enlluernar, cautelós.


· Brancal: - Cadascun dels costats d'un portal, especialment quan és de pedra. - Pedra col·locada a la part inferior de la porta.

· Saca: - Dret de tempteig o retracte. - Facultat concedida al consanguini, que li permet de recuperar la propietat venuda pels seus pares o avis a un estrany sense haver estat abans oferta al parent pel mateix preu que hom n'hagués pagat.

· Traginer: Persona que transporta mercaderies d'un lloc a l'altre.

· Musc: De color fosc, especialment morat.

· Enlluernar: - Al·lucinar amb coses aparents o falses.

· Cautelós: Que procedeix amb cautela.


4. Resumeix el text tenint en compte aquestes preguntes:

- Quan començava a treballar l'Oleguer i de quina manera?
Començava a treballar de bon matí amb molta puntualitat i exactitud, motivat i satisfet desde que comença fins que acaba la jordnada.

- Com reaccionava davant l'interès dels pagesos?
Atenia als clients en el moment en que ells mostraven interés, d'una manera molt precisa i sempre molt educat.


5. Formula les idees del text a partir de les respostes a les qüestions anteriors. Indica quines línies ocupa cada idea.

Ales tres primeres línies explica quan i de quina manera començava la jordnada del protagonista.

I desde la línia 11 fins al final explica com reaccionava davant l'interès que mostraven els clients.


6. Enuncia el tema d'aquest fragment de L'escanyapobres.

La motivació, l'interés, l'esforç per un treball ben realitzat.


7. Es tracta d'un text narratiu, perquè mitjançant un narrador ens són presentats uns fets i unes acciones que acanven en el temps.

- Diques qui tipus de narrador hi utilitza Narcís Oller i justifica la resposta:

Narrador omniscient. Perquè qui narra no participa en la historia, no fa cap paper.

- Tenint en compte la teva tria, digues quina persona fa servir aquest tipus de narrador.

Utilizta la tercera persona del singular.


9. Cao a la part final del text, el narrador empra dues comparaciones. Digues quines són i analitza-les amb l'ajut d'aquest quadre.

Terme real: una mostra de blat. Terme imaginari: com a rajolí d'or.
Terme real: l' Oleguer que era dreturer i cautelós. Terme imaginari: com l’aranya de l’albenc.

jueves, 14 de enero de 2010

Renaixença david

Text 1

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.
Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Bonaventura Carles Aribau."La Pàtria". Publicat a:" El Vapor". 1833.

2.1. El poema es pot dividir en dues parts, una estrofa d'enllaç entre elles i una conclusió final. Especifica les estrofes que corresponen a cadascun d'aquests quatre apartats (fixa't en els quatre títols possibles que figuren a 2.2).

PRIMERA ESTROFA, primera part.

Comiat i enyorança de la pàtria.

SEGONA I TERCERA ESTROFA, enllaç.

Elogi de la llengua.

QUARTA I CINQUESNA ESTROFA, segona part

La llengua símbol de la pàtria.

SISENA ESTROFA, desenllaç.

Homenatge al patró.

3. Quins elements i temes propis del Romanticisme i de la Renaixença apareixen en el poema.
El tema que més reflexat del romanticisme es la anyorança dels temps passats.
El tema de la renaixença l’exaltació de la historia de Catalunya, la valoració de la llengua catalana.

4. Per què creus que "La pàtria" es considera símbol de l'inici de la Renaixença.
Perquè va ser la recuperació de la literatura després de estar tres segles d'escassetat.

jueves, 3 de diciembre de 2009

tirant david

TIRANT Tirant, Diafebus i els altres cavallers s'acomiaden de l'ermità i s'encaminen cap a Nantes, on són molt ben rebuts pel duc de Bretanya. En aquesta ciutat també hi han arribat uns cavallers francesos, que expliquen el que s'ha esdevingut a Rodes, illa protegida pels cavallers de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. El soldà d'Alcaire (el Caire), d'acord amb els genovesos, havia armat un estol que, aturat prop de la costa de Rodes, esperava atacar l'illa. Prèviament, uns traïdors genovesos, des de dins de la ciutadella de Rodes, s'havien encarregat d'inutilitzar les ballestes dels cavallers cristians. Havien canviat les peces que servien per tensar els arcs per trossos de sabó i de formatge. No hauria pogut disparar ningú amb aquelles ballestes. Però una dama de l'illa es va assabentar de la traïció, perquè li ho explicà un seu amant genovès en un moment de debilitat. La dama, fidel a Rodes, cridà de seguit Simó de Far, cavaller de l'orde de Sant Joan, que també estava enamorat d'ella, i li contà tot l'entrellat de la traïció. Simó de Far va córrer a dir-ho al Mestre de Rodes, i encara van ser a temps de reparar les ballestes. Així, Divendres Sant, el dia que la fortificació s'obria perquè tothom pogués contemplar les relíquies, van entrar els genovesos. Però en lloc d'ocupar l'illa, van ser llençats en profundes sitges. El soldà d'Alcaire es va irritar tant per la derrota que va decidir d'armar un gran estol i d'assetjar personalment l'illa.

miércoles, 18 de noviembre de 2009

PARTE SIMON

La cançó

La cançó d'amor trovadoresc, exigeix un tó discret, ja que la dona a qui van dirigits el poeme es casada

Els personatges que intervenen en els poemes son:
-el trovador: compositor del poeme i que intenta conseguir a la dona casada
-el gilós: el marit
-els lauzengiers: aduladors y tananador que per tal de fer merit son capaços de contar cualsevol señal d'infidelitat de la dona

DAVID: informació sobre Guillem de Cabestany

Guillem de Cabestany (c. 1175 – c. 1212) fue un trovador catalán, “muy agradable en la persona”, además de cortés y diestro en el manejo de las armas, del que se conservan diez poesías y dos Vidas que son, ante todo, una misma y famosísima historia de amor.
Su amada fue una tal Margarida o Saurimonda: joven, alegre, hermosa, locamente enamorada de Guillem desde el día en que le tanteo: “si una dama te diera muestras de amor, ¿osarías amarla?”, y él aceptó muy gentilmente el riesgo, pero -pero…- casada con un noble, Ramón Roselló, tan “iracundo y celoso” que, no satisfecho con asesinar a traición al gentil y arriesgado amante de su mujer, le cortó la cabeza una vez muerto, extrajo el corazón del cadáver y ordenó que lo guisaran -a la pimienta según indica uno de sus biógrafos- y se lo sirvieran a la esposa a la hora de la cena.
- ¿Sabeis lo que habeis comido? -le preguntó a la dama, apenas terminó esta de saborear el corazón del trovador.
- No -contesto ella-, pero era una vianda muy buena y sabrosa.
El celoso Ramon Roselló le reveló entonces qué era lo que acababa de encontrar tan bueno y sabroso y, por si acaso su esposa seguía teniendo alguna duda con respecto a la muerte de Guillem, ordenó que le enseñaran la cabeza decapitada de su amante.
Apenas se repuso de la impresión, la dama dijo con firmeza:
- Señor, me habéis obsequiado con tan buen manjar que nunca más comeré otro, para que nada me quite de los labios el sabor que me ha dejado en la boca el corazón de mi amado.
Y al ver que su iracundo esposo desenvainaba la espada, echó a correr hacia un balcón y se dejó caer por él.

miércoles, 11 de noviembre de 2009

Tòpics David

Indica els tòpics que puguis identificar en aquests dotze poemes. Subratlla els versos que ho demostrin.

1. Carpe diem “comamos hoy y bebamos,
que mañana moriremos.”

2. Carpe "antes que el tiempo airado
cubra de nieve"

3. Beatus ille"descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo"

4. Carpe Diem"però curta és la vida"

5. Aurea mediocritas"Què tants d’esforços per tan curta vida?"

6. Beatus ille "Un bell pradell ben ple de belles flors"

7. Beatus ille

9. Ubi Sunt "Que as fet de ta senyera"

10.Tempus fugit "Tot es en và"

11.Descriptio Puellae "Els teus ulls són coloms"